Sant Jordi 2013

Facetes (o bon any 2013)

Les persones estem fetes de moltes cares, de moltes facetes i és la suma d’aquests aspectes, d’aquestes facetes, el que ens defineix.

I això fa que quan un valori l’any vegi sempre coses negatives i coses positives: segur, segur, sempre en podrem posar als dos extrems de la balança, però no sempre sabrem cap on fan contrapès i, per tant, què predomina.

Aquest any, tant per l’ambient general que respirem com l’entorn més immediat i sobretot per una pèrdua que em va commocionar i em commou encara molt, és d’aquells en què la balança és molt clar cap on s’inclina.

Demà, ahir, abans d’ahir... ja no sé on comença i acaba el temps, però sé que avui visc i sé que és avui que hem de viure i gaudir. Aprofitem tots els moments, dirigim-nos cap on volem anar, caminem amb pas ferm que segur que arribarem cap allà on volem anar. Fem el que volguem fer i no ajornem gaire les coses que tenim la possibilitat de fer: si és a les nostres mans, fem-ho real!

Tot això per desitjar-vos un feliç i venturós 2013 i, sí, sobretot, ple de salut, que és el que importa, és l’únic que importa!

Blocs contra la fam: crema de tomàquet i pollastre a la petra

Ho reconec, el tomàquet és la meva perdició. M'agrada de totes les maneres possibles (dolç, no, aiuix!). Sovint preparo aquesta crema de tomàquet, ideal per fer dieta i que se'n pot menjar tanta com vulguis sense perill d'engreix ;-)

Ingredients

- Tomàquets (a demanda)
- Sal
- Oli

Recepta

Escaldo els tomàquets amb aigua i, un cop escaldats, els trec la pell i la pellofa que tenen al capdamunt. Els vaig posant tots en un pot i, un cop que he acabat de pelar-los tots, passo el túrmix. Un cop feta la crema (i a mi m'agrada que quedin trossos de tomàquet sencer), hi afegeixo un rajolinet d'oli i un polsim de sal. Una punteta de pebre negre reconec que no hi quedaria gens malament!

Au, bon profit tingueu, tomaquers :)

-----------

Aletes de pollastre a la petra (per Francesc)

- Safata untada generosament d manteqilla i plena d'aletes de pollastre.
- Fer a una tassa una barreja d oli (1/3) i suc llimona (2/3), pebre negre (no escatimar) i sal.
- Regar les aletes i al forn (calent).
- Cada 5-10 min donar volta aletes regar de nou... fins que qedin ben cuites i cruixents

-----------

Els dies 30 de novembre i 1 de desembre se celebrarà a més de 700 supermercats i mercats d'arreu de Catalunya el Gran Recapte d'Aliments, una campanya per recollir aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. La quota de voluntaris que hi ajuden és més que plena (10.000 voluntaris), però podem aportar aliments bàsics en qualsevol d'aquests més de 700 punts durant els dies 30 de novembre i 1 de desembre.

Cercador de punts de recollida

El sentit de la vida

Dies com ahir (Tots Sants), però, sobretot, quan has viscut experiències doloroses molt properes, em fan pensar en el sentit de la vida: treballar, lluitar, queixar-se, discutir, enfadar-se...

Hi ha experiències que em fan pensar que potser més val deixar tot això de banda i gaudir de la poca estona que som aquí perquè en qualsevol moment es gira la truita i, de cop i volta, s'acaba tot.

No, tampoc no pot ser així, perquè precisament per trobar aquestes estones de gaudi, per fer allò que realment ens ve de gust fer en aquesta vida necessitem disposar d'uns dinerets per veure món, per comprar cultura, assistir a espectacles... Sí, ja es tracta d'això: combinar les estones de feina, lluita, queixes, discussions i mals rotllos amb allò que ens ve de gust fer. I, sobretot, mirar de fer feliços els qui ens envolten de prop i ens estimem.

Però tot i això... quin és el sentit de la vida? Potser em manca tenir creences religioses, algun ens superior que ens manega i ens dóna la felicitat eterna en algun altre moment? Sovint penso que hauríem de fer al revés: treballar de grans i gaudir de la vida de joves, de manera que no quedaria ningú que no gaudís de la vida. Sí, sé que no té lògica, però és injust quan algú que marxa és jove i s'ha passat els seus millors anys de vida treballant i treballant i treballant.

Per a mi, la vida cobra sentit quan viatjo, quan estic a la vora dels meus i els veig feliços i molts altres moments que ara no sabria descriure, però no, no pot ser només això.

Malgrat això, sé que avui també sortirà el sol i que hi haurà paisatges tan bonics per veure com aquest...

En fi, si algú em llegeix i troba sentit a la vida... me'l pot explicar? Gràcies!

Converses del tren

Potser perquè aquests dies hi ha força animació a Rodalies o potser perquè el darrer post he rebut dos comentaris de dues persones que vaig conéixer arran del bloc de què ara us parlaré, però avui he recuperat un bloc que vaig escriure durant un parell d'anys amb una de les persones més cultes i amb més sentit de l'humor que he conegut: li direm en q (que jo crec que és el que camina pel caminet de la capçalera del bloc).

Amb en q ens petàvem de riure al tren mentre la gent ens mirava, però no sols ens petàvem de riure sinó que després ho escrivíem al bloc i encara ens petàvem més de riure quan llegíem el que havia escrit l'altre. En fi, un bloc entranyable per recordar i també per riure i molt recordant moments i gent que vam conéixer i que, a més de fer-nos riure, ens va ensenyar coses sobre els trens que desconeixíem completament.

Com que a Internet els escrits romanen fins que algú decideix esborrar-los, doncs, el Converses del tren es mantindrà mentre no l'esborrin els senyors de Blog.cat. Si us agrada... que rigueu de gust :)

(Post dedicat a en q, està clar) :)

Llegendes urbanes: les vagues de Rodalies

Hi ha una llegenda urbana segons la qual quan es planteja una vaga de Rodalies, per dir-ho educadament, s'emprenya els usuaris del tren amb uns dies d'antelació a la vaga, ja que el dia de la vaga s'ha de complir estrictament amb la normativa imposada de serveis mínims.

7.45 del matí: surto de casa amb prou antelació per arribar a la feina. Vull baixar a plaça Catalunya i caminar fins al carrer Mallorca. Camino per la carretera i, en arribar al semàfor per creuar cap a l'estació, veig una munió de gent en direcció contrària (estrany: a aquella hora tothom va cap a Barcelona i molt poca gent arrriba al Masnou).

De seguida sento unes noies al meu costat que comenten que hi ha hagut un atropellament i està tallada una via. Travesso per posar-me al costat de la megafonia de l'estació, no fos cas que informessin d'alguna cosa i jo m'ho perdés.

Mentrestant, molta gent va cap a la parada de l'autobús, ja que anuncien que posaran un servei alternatiu d'autobusos. Entre mi un pensament macabre: abans arribarà el jutge a aixecar el cadàver de l'atropellament que Rodalies trobarà una alternativa a la imprevisió d'aquests incidents.

Al cap d'una estona, llegeixo a Twitter que hi ha hagut dos atropellaments i que no funciona cap de les dues direccions (ni Barcelona-Mataró ni Mataró-Barcelona) i constato que és veritat perquè en els 20 minuts que porto a l'estació no ha passat cap tren en cap de les dues direccions.

Seguim esperant i ja anuncien que s'ha restablert el servei, que els trens duen un retard de mitja hora i que aviat en passarà un. Com que ja no em cal més informació, canvio d'ubicació i me'n vaig al final de tot de l'estació a esperar l'arribada del tren.

Arriba un tren: impossible pujar-hi. Hi ha tanta i tanta gent que en pujar una escala ja em miren malament. Decideixo esperar perquè, total, ja arribo tard a la feina: no vindrà d'una mica més. Arriba el segon tren: impossible pujar-hi. Arriba el tercer tren: impossible pujar-hi. Per fi, al quart tren, a més de pujar, aconsegueixo seure tranquil·lament: la paciència té les seves recompenses.

El tren avança lenta, però inexorablement i, per fi, arribem al Clot, on he de canviar d'andana per agafar un tren que em porti a Passeig de Gràcia. Sorpresa: a Rodalies 2 també hi ha retard i també em trobo una munió de gent esperant el tren a la nova andana de Clot. Uns 10 minuts més tard arriba el tren: ple, pleníssim, com es pot veure a la foto. La informació de què ens forneix Rodalies, en aquest cas, és zero.

Casualitat? Manipulació? Hi haurà hagut realment un atropellament (dos, no, pel que indica aquesta notícia d'El Periódico)? Em nego a creure que algú s'hagi inventat una cosa així per manipular-nos, però, vés, per posar-hi color i emprenyar els usuaris de cada dia... doncs potser sí, no?

I mentrestant jo pensava, potser amb la independència resolem aquest tema? Què en penseu? :)

Bona Diada #11s2012

Històrica, sens cap mena de dubte! Avui la meva estelada no serà a la finestra, se'n va de manifestació

Bona Diada tingueu!